martes, 17 de septiembre de 2013
AIGUA DE PLUJA
De ca nostra
AIGUA DE PLUJA, AIGUA DE CISTERNA
Es passat mes d´agost ens ha regalat ses
primeres pluges de temporada, els entesos diuen què, pluges primerenques, any
d’esclata-sangs, ja ho veurem... Per cert era de bon matí i plovia de bona gana.
Mentrestant que jo rere els vidres, contemplava les gotes d’aigua que queien
sobre les rajoles de sa terrassa fent bombolles, mentre que l’aigua
s’escolava pel desguàs, anant a parar al
carrer.
Vaig estar pensant amb quantes tones i tones
d’aigua de pluja es perden d´aquesta manera, la que recullen les teulades i
terrats, anant a parar als carrers. Açò me va fer recordar aquells anys enrere,
quan a cada casa tenien sa seva cisterna. Als llocs, -cases de camp-, tenien
cisternes a ses cases i a n´es bouers, també hi havia aljubs i cisternes
d´aigua de roseg de ses tanques, que empraven per abeurar es bestiar.
A ses primeres pluges tapaven ses entrades
d´aigua a ses cisternes fent que sortís cap a fora. Açò era perquè ses primeres
pluges, arronsaven tota sa brutícia acumulada durant l´esiu dalt ses taulades i
eixí, quedaven ben netes, apunt per destapar i deixar entrar s´aigua neta quan
ses properes pluges. To i eixí, a ses entrades d’aigua a ses cisternes i
posaven uns filtres, que senzillament consistia en posar-hi uns socarrells a
través dels quals passava s´aigua.
Cisternes ben netes i terrats i taulades
també, lo important era recollir es màxim d´aigua, que empravem per consum
domèstic. De tant en tant i per desinfectar s´aigua a fi de que fos potable,
tiraven dins sa cisterna terrosos de calç viva. Els qui tenim una certa edat ho
hem viscut açò i sabem com era allò de treure s´aigua amb corda i poual,
estirant per sa curriola. En aquell temps, donàvem més importància a s´aigua
que avui en dia...
Quan va arribar s´aigua corrent per se cases,
es varen deixar d´emprar ses cisternes, fins hi tot n´hi va haver què, en fer
reformes les rebliren de bagatge, un disbarat com una casa, que no se si més
d´un se n’haurà penedit...
Sempre m´he qüestionat si lo de la sa dessaladora
de Ciutadella va ser un encert o no...? D’entrada sabem que ha costat i costa
molts doblers i que si un dia funciona, s´aigua l’haurem de pagar ben cara;
quan sa de pluja, que és gratuïta la deixem que es perdi. Si tinguéssim cisternes
a les cases, aljubs als blocs de vivendes i recollíssim tota aquesta aigua de
pluja que es perd per les canals dels rost de les teulades i els terrats, us
imagineu l’estalvi d´aigua que faríem?
I encara un altra observació en el cas de
Maó... Si us poseu un impermeable un dia de molta pluja i us aneu a sa Costa de
ses Voltes, podreu observar sa quantitat d´aigua que baixa i no diguem de sa
qui no es veu, si anés canalitzada a parar a uns grans aljubs al port per
recollida d’aigües pluvials... Permetria poder regar totes les zones
enjardinades de Maó com el Parc Rotxina, perifèria passeig marítim i més zones
verdes que es podrien crear. No penso que sigui retornar cap enrere el recobrar
cisternes i aljubs, sinó tot lo contrari, optar per aprofitar un recurs gratuït
com és s´aigua de pluja i, eixí donar
l´importància que es mereix, un element tan vital com és l’aigua...
Toni Olives Camps
Suscribirse a:
Entradas (Atom)