RETALLS DE PREMSA

RAMADERIA ECOLOGICA

   Aprofitant l´ocació que me varen oferir, de visitar Turdonell de Dalt. Vaig tenir l´oportunitat de informar-me i documentar-me, sobre la ramaderia ecològica i de la importància que te, desenvolupar  aquest sistema de explotació, donat el reconeixement que te Menorca de ser reconeguda com a Reserva de la Biosfera. Distinció que em de procurar mantenir, respectant el nostre entorn natural com pertoca procurant ser mereixedors d´aquest  distintiu.

  Era una excursió organitzada per un grup del Parc Natural de s´Albufera des Grau, amb el pretexta de conèixer sobre el terreny, el funcionament d´un lloc que es dedica a l´explotació ecològica.

  Un bon grapat d´excursionistes, amb els qui hi havia bastants fillets  acompanyats dels seu pares. Vàrem gaudir d´una  visita pel lloc, en que guiats per l´amo en Pau, descobrirem tot el procés productiu i el perquè va optar per aquest model d´explotació.

    Turdonell te una explotació de 23 vaques de raça bruna de Menorca. Una raça resistent  al clima, adaptada des de fa molts anys, amb altres tants vedells destinats a la carn ecològica.

  Ens poguérem apropar al remat de vaques i vedells, sense que s´espantesin, mentre jeien o pasturaven tranquil·lament, fent de models el que ens va permetre fer bones fotografies, ja que l´ocasió ho permetia.

  Les vaques gaudeixen d´un  pasturatge tranquil i natural, de farratges abonats amb fems procedents de les mateixes vaques o fems ecològics que no porten cap component químic. Igualment els pinsos de suport son naturals, el que garanteix una carn  molt saborosa i saludable.

  Els farratges mes freqüents consisteixen sobre tot, amb l´enclover, la veça o fasolí i el trèvol, i  el gra esclafat  d´ordi i civada que fan de  pinsos de complement.

  Els vedells destinats a la carn, mamen la llet de les vaques fins als sis o set mesos, desprès pasturen els farratges amb un reforç de pinsos, sempre partint d´una alimentació equilibrada i natural, fins que son sacrificats.

  El farratge de l´enclover dins el cultiu ecològic te un paper força important, donat que no necessita fems; és més aquesta planta enriqueix el sol, i permet tenir dues anyades, el que vol dir que un cop sembrada durant dos anys no se li fa res més que pasturar-la les vaques, segons els anys i les pluges, permet fer dos o tres pasturatges, per desprès segar-la i fer-ne sitja o bales quan ja es seca . Un altre avantatge d´aquests tipus de farratges, és que no necessiten de regatge, pel que és també un estalvi important d´aigua. Turdunell dedica en aquests moments unes 55 hectàrees al cultiu de l´enclover. Afegint el cultiu de gra ordi i civada, quasi be s´abasteix amb la alimentació del bestià  boví de l´explotació.

  A aquesta iniciativa de producció ecològica a Menorca, hi hauríem de donar suport els menorquins, acostumant-nos a consumir productes naturals i nostres, col-laborant així a dinamitzar i enfortir, la nostre economia que tant ho necessita, sobre tot quan es tracte del camps, un sector sempre més marginat.

  Al igual que molts productes, a Menorca consumim carn sense saber gaire be la seva procedència, i ben segur que d´una qualitat molt més inferior que no pas la que produïm  aquí. Consumint carn de Menorca, ens ho agrairan els ramaders i també el paladar i la nostre salut.

  A Menorca son ja diversos els llocs que es dediquen a la ramaderia i agricultura ecològica, optant per un model agrícola sostenible, respectant sempre el medi natural, per tant de no incidir de manera negativa.

  La darrera etapa de la vista va dalt un pujol, que no es cultiva i, on si deixen reproduir les plates de forma natural; plantes naturals igualment bones per el pasturatge del bestiar com: Orella de Llebre, Cames Rotges, Cugulla, Corritgola, Llançon i Queixals de Vella etc. Fins hi to vàrem trobar un ou de Sibitlí vora un viarany, tot una experiència per a petits i grans, fins hi tot ben pedagògica, sobre tot per els més petits que s´emportaren llavors d´enclover, trèvol, veça, ordi i civada, per poder sembrar i fer experiència a casa seva. Tot una experiència per tornar a repetir.

       Toni Olives Camps

   

 

FORMATGE DE CABRA

  Hi ha una un famosa frase de Víctor Corcoba, “Renovarse o morir”  i una de Unamuno en que diu, “El progreso consiste en renovarse”. És el que fa fer en Jaume d´Alcaiduset, pagès ramader, que en veure que la producció de llet de les seves vaques no era rentable, va optar per dedicar-se a fer formatge. Però no conformat amb açò, començar a elabora també formatge de llet de cabra i, més recentment de llet de bèna. Avui en dia i en unes modernes instal·lacions, en Jaume te 60 vaques, 300 cabres i 150 bènes; o sigui que fa formatges de tres tipus de llet.

  Fins Alcaiduset me vaig arribar, per conèixer sobre tot el formatge de llet de cabra. Mentre fèiem un recorregut per les instal·lacions del “lloc”, bouers, sales de munyir i de elaboració, m’explicarà com s’ha anat modernitzant per guanyar-se un nom amb els seus productes. Vaig poder veure com munyien ses cabres amb munyidores elèctriques, que fa que la llet vagi directament del braguer a un tanc d’acer inoxidable, del que pesarà desprès a un altre per posar la quallada a la llet per fermentar-la.

  Abans de posar la quallada s’escalfa la llet a 35º, es posa la quallada i es deixa reposar durant 45 minuts que és el temps que necesita per quallar o fermentar. Desprès s’agafa la pasta i es posar en motlles rodons per treure el xerigot i es posen les peces de formatge a un pren-se hidràulica per extreure-hi tot el xerigot que hi queda. Desprès de 2 hores de prensat, son posades amb aigua i sal a la salera durant 16 hores, el que farà que agafin el seu punt de sal. Desprès les treuen i les posen sobre canyissos perquè s’oregin mentre les aniran girant dos cops per setmana durant un mes. A partir d´aqui les van untant amb oli d’oliva cada 15 dies, mentre es fa sa curació que va de 2 a 8 mesos, aconseguint així el formatge semi curat i, de més de 8 mesos per el curat com també li diem el formatge vell.

  Tot el formatge el fan de manera tradicional artesana, amb llet crua. De la varietat de cabra en fa el normal semi i curat, el d’herbes de Menorca i, el de vi de Binifadet...  El formatge de cabra artesà al vi de Binifadet, s’aconsegueix posant la peça de formatge tendre enramull amb vi, aconseguint un gust molt peculiar. La curació  d’aquesta especialitat és de dos mesos. El d’herbes de Menorca es fa untant les peces amb oli d’oliva macerat amb romaní, tem, i pebre negre, adquirint un gust ben característic de sa nostre terra.

  Dir que els formatges d´Alcaiduset “Quesos Binibeca”tenen la Dominació de Origen Quesos Mahón – Menorca des de 1996. Aquest formatges son ben coneguts a Menorca i també exportats a Mallorca i a sa Península, pel que si anem a Barcelona o Madrid, allà trobarem aquest producte de ca nostra, que de qualque manera ens dona conèixer.

  Quan veig una explotació agrícola-remadera que ha evolucionat, hi ha rendibilitzat la producció, innovant i buscat alternatives. Me fa llàstima veure molts llocs tancats i, abandonats, convertits amb ullastrars, i les cases de pagès mig esfondrades sense acabar d’entendre, com s’ha ha arribat a aquest punt. Estaria bé, estudiar un pla de viabilitat i recuperació del nostre camp menorquí.

Toni Olives Camps 

FORMATGE ECOLÒGIC

 Lloc: Es Tudons Camí Vell de Ciutadella k. 4,5 (Certificació d´agricultura ecològica)

Acord de custòdia agrària amb el GOB Menorca

Pagès: Bep Llufiu

Producció: Formatge ecològic, anyell lechal, mel...

  Es Tudons és un “lloc” de 177 hectàrees as terme de Ciutadella, amb acord de custòdia agrària. (La custòdia agrària el que pretén i promou, és la conservació de les activitats agràries tradicionals, ambientalment sostenibles, a partir d´unes bones pràctiques).

  En Bep m’explica que la producció principal és el formatge, elaborat amb la llet de 20 vaques de raça vermella de Menorca, amb una producció de entre sis i set mil k. any... Formatge elaborat amb llet crua que,  s’elabora amb quall ecològic així com també sa sal de sa salera. La major producció d’aquest formatge es d´una maduració de dos mesos, simi-curat-, i en menor quantitat el vell; excel·lent olor i sabor més intens i persistent en el vell. Aquests formatges es poden adquirir al mateix “lloc”, -venta directe- com també a diferents supermercats de s´Illa. Una gran part de sa producció s’exporta a Mallorca on és molt apreciat.

  Se vaques s’alimenten de pastura, farines des grà de blat, ordi, civada i fesol que produeix as mateix “lloc” i faratge sec o herba seca. Es farratge de pastura és bàsicament de enclova mesclada amb civada. En Bep sembra per sistema tradicional de tres sementers, consistent en, un sementer sembrat, un de pastura i, un en repòs, emprant sempre fems naturals provinents del mateix bestiar.

  Un altre element productiu que te, son les 100 benes de cria de raça autòctona, de les que comercialitza “l’anyell lechal ecològic”, anyells que es sacrifiquen quan tenen un més amb un pes de devers 6 k. També cria i engreixa porcs de raça autòctona, que es comercialitzen a través de “eco-corral” a Ciutadella.

  Un altre element productiu des Tudons és la mel. Mel que prové de 50 ruscs o casetes d´abelles, mel d´ana excel·lent qualitat i sabor molt peculiars. En ser una producció limitada, sa mel se ven només a Menorca. (Cal dir que anys enrere, sa majoria de llocs de Menorca tenien algunes casetes d’abelles, que els proveïen de mel per consum propi).

  Cal dir també que, es Tudons sa proveeix d’energies netes d’acord amb l’ecologia, com son l´energia eòlic, i la solar, amb la que s´autoabasteixen.

  Com veiem es Tudons te com a producte principal es formatges, diversificant sa producció però, amb “l´anyell lechal”, els porcs i la mel. Productes tots naturals sense conservants, i sense tractaments químics a sa terra. Consumint es productes de ca nostra i guanyarem amb salud i contribuirem a que sa economia agricola-remadera es mantingui.

                Toni Olives

Bens pasturant

De ca nostra

ARBRES FRUITERS DE MENORCA

Lloc:  Viver “Arbres d´Algendar”.  Carretera de Cap d’Artrutx, Camí de les Capelletes, km3, Ciutadella. (Inscrit a la Associació de Productors d´Agricultura Ecològica de Menorca i membre del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica).

Projecte: Recuperació d’arbres fruiters de varietats locals de Menorca

Responsable: Gemma Casas. Tècnic de Medi ambient

Monitors: Tomeu Truyol / Tito Pons

Tots els qui tenim certa edat recordem com antany gairebé a tots es “llocs” de Menorca hi vivien famílies que es dedicaven de ple a l’agricultura i la ramaderia. Pràcticament  tots els llocs tenien alguns arbres fruiters en un hort redossos devora se cases, a una redossa de tramuntana, fins hi tot dins pedreres... arreu de ses tanques “figueres”, un arbre de molt fàcil  cura i resistent. Com molt bé saben molts llocs es varen abandonar, es deixaren de llaurar i els arbres al no esporgar-los ni podar-los, s’han anat envellint, s’han acasat com una gran majoria de figueres.

  Càritas Diocesana de Menorca d’ençà fa un anys, posà en marxa un projecte amb un doble objectiu; la recuperació i reproducció d’arbres fruiters de Menorca i la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. Un projecte de inserció pre-laboral que atén a persones derivades dels serveis socials de Càritas i acompanyades per un educador social.

  Sa curiositat per conèixer de primera mà aquest projecte va fer que visités es viver d’arbres que te Càritas a Ciutadella. Desprès d´unes explicacions  introductòries per part de na Gemma, en Tito i en Tomeu m’explicaren la feina que fan. En aquests moment cinc persones hi reben formació, sobre reproducció i plantació d´arbres fruiters As viver podríem dir que gairebé és el laboratori dels arbres; on fan els peus dels arbres amb els pinyols de la fruita de varietats locals o per estaques i llavors, en alguns casos, fan els empelts damunt aquests peus. Sa reproducció per sistema d´estaques s’empra sobretot en es cas de ses figueres. En el cas de les pomeres, pruneres, pereres i altres, la reproducció és per empelt. Actualment compten amb unes 120 varietats d´abres de les quals hi podem trobar 18 classes de figueres, 22 de pomeres, 23 de pereres, tot un patrimoni etnobotànic i genètic que és part de sa nostre cultura.

  Vist es viver varen anar amb en Tito as Barranc d´Algendar on a sa zona des Canaló i s´Aranjassa hi trasplanten els arbres provinents des viver on a creixeran i agafaran força en un clima fred i d’humitat adient, sempre dins els requisit de l’agricultura ecològica. Entre els arbres si sembra “favet”  que quan floreix el llauren mesclant-lo amb sa terra, un excelent adob natural en verd, que engreixa i dona vida a sa terra. Als dos, tres anys aquest arbres estaran en condicions per ser trasplants definitivament, per lo tant posats a la venda. Arbres que es poden adquirir al mateix viver, cooperatives agrícoles, Viver del GOB i en algun centre de jardineria...Podeu trobar més informació sobre les varietats i el projecte a la web www.arbresalgendar.com o al telèfon 971386279.

  De tots és sabut que a Menorca els llocs més adients pel cultiu dels arbre fruiters són es barrancs, Sempre hi haurà aquelles voreres de tramuntana, pletes , jardins o horts redossos, on plantar algun arbre fruiter de ca nostra. I, que més bé que poder collir una fruita de temporada, madura com diu aquesta dita “Una figa per ser bona, ha de tenir tres senyals, clivellada, secaiona, i picada de pardal”.

  Toni Olives Camps  

Porcs dins s´assoll

Peça de formatge

Procés de curació...