FORN DE LLENYA

De ca nostra

FORN DE LLENYA

Elaboració: Pa artesà, pastes salades i dolces.

Ubicació: Camí des Castell nº59 Maó

Panader: Llorenç Coll

  Molts recordareu  aquells anys enrere en que els forners, coïen es pa a n´es forns amb llenya. Aquells pans de pagès, cocs i llonguets cruixents que  desprenien, aquella olor suau de sa llenya,  aquell pa artesà acabat de coure que donava gust de menjar. Amb el temps aquest forns de llenya, varen ser substituïts per forns de gasoil o elèctrics.

  Me pensava que aquest tipus de forns ja havien desaparegut del tot, quan fa uns dies vaig descobrir que n’hi havia un que funcionava a Maó. Se tracte d´un forn que hi ha as Camí des Castell on a sa façana es pot llegir “Panaderia Franco Española”,  un forn de llenya que fa 40 anys va deixar de funcionar. Ara, fa un parell de mesos, en Llorenç Coll ha decidit reocupar-lo i, desprès d´un temps de fer proves, aquest vell forn torna a funcionar amb foc de llenya, amb el nom de “Can Loren” tot respectant el nom antic i envellit que persisteix a la façana amb alguna lletra caiguda.

  És quan son les deu de la nit, que en Llorenç encén es for mentre es pa tova, per enfornar-lo per devers les onze i mitja. Desprès damunt  les dues de sa matinada, ja comença a treure sa primera fornada de pa cuit; pa que a primera hora des matí posarà a la venta. Passar per davant es forn den Llorenç de bon matí te fa ganes de entrar de només sentir aquella olor de pa acabat de coure.

  En Llorenç en recuperar aquest forn de coure pa amb llenya, fa un pa de pagès de diferents mides o pesos, que no tant sols dona gust de fer-ne llesques, sinó que és un pa com aquell d´anys enrere, que el pots menjar al cap de dos o tres dies i és bonissim. Fa altres tipus de pa com el de sègol entre d’altres, així com una gama de pastes variades com formatjades, rubiols, coques de verdura i dolces, com ara les coques d’albercoc, també elabora algunes varietats de rebosteria.

  Avui en dia i degut a sa poca feina que hi ha, molts joves proven sort i munten  el seu propi negoci. Aquest es el cas d´en Llorenç, però amb ell cal afegir aquesta bona idea de recuperar un forn antic, i fer-lo funcionar, coent es pa de la mateixa manera  com es feia anys enrere. Pa com el d´abans, fet amb massa mare, sense conservants ni additius, igual que el que feien els forners d’antany. Sí, un pa que quan el menges dius “açò sí,que és pa” (En Llorenç ha recuperat un forn de lleny què, desprès de restar 40 anys aturat, torna a coure pa artesà, igual que aquells anys enrere.)

Toni Olives Camps  (En Ritu)                Twitter: @AntonioOlivesCa 

Cisternes

AIGUA DE PLUJA

De ca nostra

AIGUA DE PLUJA, AIGUA DE CISTERNA

  Es passat mes d´agost ens ha regalat ses primeres pluges de temporada, els entesos diuen què, pluges primerenques, any d’esclata-sangs, ja ho veurem... Per cert era de bon matí i plovia de bona gana. Mentrestant que jo rere els vidres, contemplava les gotes d’aigua que queien sobre les rajoles de sa terrassa fent bombolles, mentre que l’aigua s’escolava  pel desguàs, anant a parar al carrer.

  Vaig estar pensant amb quantes tones i tones d’aigua de pluja es perden d´aquesta manera, la que recullen les teulades i terrats, anant a parar als carrers. Açò me va fer recordar aquells anys enrere, quan a cada casa tenien sa seva cisterna. Als llocs, -cases de camp-, tenien cisternes a ses cases i a n´es bouers, també hi havia aljubs i cisternes d´aigua de roseg de ses tanques, que empraven per abeurar es bestiar.

  A ses primeres pluges tapaven ses entrades d´aigua a ses cisternes fent que sortís cap a fora. Açò era perquè ses primeres pluges, arronsaven  tota sa brutícia  acumulada durant l´esiu dalt ses taulades i eixí, quedaven ben netes, apunt per destapar i deixar entrar s´aigua neta quan ses properes pluges. To i eixí, a ses entrades d’aigua a ses cisternes i posaven uns filtres, que senzillament consistia en posar-hi uns socarrells a través dels quals passava s´aigua.

  Cisternes ben netes i terrats i taulades també, lo important era recollir es màxim d´aigua, que empravem per consum domèstic. De tant en tant i per desinfectar s´aigua a fi de que fos potable, tiraven dins sa cisterna terrosos de calç viva. Els qui tenim una certa edat ho hem viscut açò i sabem com era allò de treure s´aigua amb corda i poual, estirant per sa curriola. En aquell temps, donàvem més importància a s´aigua que avui en dia...

  Quan va arribar s´aigua corrent per se cases, es varen deixar d´emprar ses cisternes, fins hi tot n´hi va haver què, en fer reformes les rebliren de bagatge, un disbarat com una casa, que no se si més d´un se n’haurà penedit...

  Sempre m´he qüestionat si lo de la sa dessaladora de Ciutadella va ser un encert o no...? D’entrada sabem que ha costat i costa molts doblers i que si un dia funciona, s´aigua l’haurem de pagar ben cara; quan sa de pluja, que és gratuïta la deixem que es perdi. Si tinguéssim cisternes a les cases, aljubs als blocs de vivendes i recollíssim tota aquesta aigua de pluja que es perd per les canals dels rost de les teulades i els terrats, us imagineu l’estalvi d´aigua que faríem?

  I encara un altra observació en el cas de Maó... Si us poseu un impermeable un dia de molta pluja i us aneu a sa Costa de ses Voltes, podreu observar sa quantitat d´aigua que baixa i no diguem de sa qui no es veu, si anés canalitzada a parar a uns grans aljubs al port per recollida d’aigües pluvials... Permetria poder regar totes les zones enjardinades de Maó com el Parc Rotxina, perifèria passeig marítim i més zones verdes que es podrien crear. No penso que sigui retornar cap enrere el recobrar cisternes i aljubs, sinó tot lo contrari, optar per aprofitar un recurs gratuït com és s´aigua de pluja i, eixí donar  l´importància que es mereix, un element tan vital com és l’aigua...

                   Toni Olives Camps